Contacto

Para contribuir con traducciones, revisiones y/o material original para su publicación, tal como actualizaciones desde las calles, comunicados de acciones directas, textos por compas presxs o perseguidxs, llamados, revistas, folletos, artículos de opinión, etc.: contrainfo(at)espiv.net

Brasil: Petites notes de la guerra social

traducció al català d’aquest article

Dilluns, 27 de febrer, activistes asociats a l’ampli moviment social contra l’augment de la tarifa dels mitjans de transport van ser intimidats per les autoritats persecutòries de Rio de Janeiro. Dels activistes que van estendre a través d’internet un vídeo que propagava les idees de la desobediència civil i la revolta com a mitjans legítims d’auto-defensa del poble contra la violació contínua de les seves vides per part de l’Estat brasiler i la màfia capitalista que controla, entre tantes altres coses, el sistema de transports “públics”, van ser cridats a presentar-se a la 76 ª comissaria de policia de Rio de Janeiro.

El que sembla que ha molestat als porcs d’uniforme, va ser el fet que al vídeo, se citaven també imatges de la Revolta das Barcas (revolta dels vaixells), que va tenir lloc el 22 de maig de 1959, i durant la qual el poble va calar foc a les instal · lacions dels serveis hidro-viaris de la ciutat de Niterói, a l’estat de Rio de Janeiro. En el mateix context, la policia ha començat una investigació sobre els actes contra l’augment de la tarifa del sistema de transport hidro-viari, que continuaran amb una manifestació més, l’1 de març.

El mes passat, a la zona de la Central do Brasil, a la ciutat de Rio de Janeiro, la guàrdia municipal va amenaçar a activistes que repartien fullets amb que els confiscaria el material perquè, “segons la llei orgànica de Rio de Janeiro, el repartiment de fullets és un crim “. Parlant de lleis, ja és al forn la Llei de la Copa, que prohibeix les vagues durant 3 mesos, preveu des de 15 fins a 30 anys de presó per “causar pànic per raons ideològiques”, d’1 fins a 4 anys de presó per “violar , bloquejar o dificultar l’accés a pàgines web, sistema d’informàtica o bancs de dades utilitzades per l’organització dels esdeveniments “, entre altres coses perles (el projecte de llei sencer es pot trobar aquí, en portuguès).

És clar que tot això no és un cas aïllat de “arbitrarietat” que supera les línies posades per la democràcia, sinó una realitat diària en la qual s’expressa la cara més real de la democràcia burgesa. Les violacions, els anomenats, “drets humans”, com la hòstia que va rebre una estudiant de la universitat de São Paulo, durant l’operació repressiva del desallotjament del rectorat ocupat, el 8 de novembre de 2011, són mers exemples d’innombrables casos ( registrats o no) del terrorisme d’estat aplicat al poble brasiler. Segons paraules pròpies de la jove agredida:

“Un dels policies em va subjectar pel coll, em va colpejar el cap contra el terra diverses vegades, per la part del cuir cabellut, per no deixar hematomes. Mentrestant, va passar per allà un reporter del diari O Globo, el primer a arribar al lloc. Quan el vaig veure vaig pensar que ell seria la meva salvació: vaig començar a cridar i a dir el que estava passant. El reporter va mirar amb el major menyspreu i va marxar d’allà sense més. ”

Al saldo del terrorisme d’Estat dels últims dies cal afegir dos actes més de desallotjament (directe i indirecte). El matí de dilluns, 27 de febrer, un altre incendi misteriós va apareixer per la Favela da presidente Wilson, a São Paulo, on el foc especulador va consumir 30 llars més i les poques pertinences dels seus residents. Una setmana abans, el 20 de febrer, la prefectura de la ciutat de Curitiba, en l’estat de Paraná, va ordenar la demolició de 70 barraques en l’àrea de Bolsão Sabara, a la zona industrial. Massives forces de la guàrdia municipal van desallotjar el terreny on romanien 213 famílies, mentre que vehicles policials i forces armades repressives patrullen el lloc des d’aleshores per garantir que la gent que segueix present a prop del terreny desocupat no ho torni a ocupar.

El que encara estranya en diversos comunicats d’organitzacions i moviments socials que denuncien els crims del poder econòmic i polític al Brasil, és la seva insistència en declaracions pro-democràtiques i pacífiques. Aquesta tàctica de declaracions de victimització, juntament amb la contínua retòrica de violacions dels “drets humans”, sigui per les organitzacions no governamentals o per les forces reformistes, no serveix més que per a l’enfortiment de la propaganda mediàtica, i la demostració perpètua de la pau social.

No obstant això, les veus de rebellia que proposen l’aixecament popular i autònom, i l’auto-defensa activa mitjançant l’ús de violència revolucionària, encara que fragmentades i marginalitzades, han començat a sorgir. La lluita radical contra la massacre premeditada de la Copa de 2014, dels Jocs Olímpics de 2016, de la devastació de la selva amazònica, i del genocidi social s’ha de recolzar a nivell internacional. El passat recent ha demostrat que les flames de la revolta, poden i han de ser enceses en els territoris controlats per l’Estat brasiler. Els obrers que van cremar la hidroelèctrica de Jirau, a Rondonia, el març de 2011, mostren el camí.

¡A incitar la contra-violència dels oprimits!
¡Anarquia, desestabilització, acció directa, insurrecció!

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>